EL GINJOLER AL REFECTORI - ON, COM I PER QUÈ

INTRODUCCIÓ - BENEDICTINS - ORA ET LABORA 

Aquest espai, dissenyat per Carme Saurina d'ESTUDI en blau, es troba situat al Refectori (el menjador dels monjos)construït durant la primera ampliació de 1723, del Monestir de Sant Feliu de Guíxols, a l'Empordà. Actualment acull el Museu d'Història de Sant Feliu de Guíxols i l'Espai Carmen Thyssen que acull exposicions temporals de la col·lecció pictòrica de Carmen Thyssen-Bornemisza.

INTRODUCCIÓN - BENEDICTINOS - ORA ET LABORA 

Este espacio, diseñado por Carme Saurina de ESTUDI en blau, se encuentra situado en el Refectorio (el comedor de los monjes)construido durante la primera ampliación de 1723, del Monasterio de Sant Feliu de Guíxols, en el Empordà. Actualmente acoge el Museo de Historia de Sant Feliu de Guíxols y el Espai Carmen Thyssen que acoge exposiciones temporales de la colección pictórica de Carmen Thyssen-Bornemisza.

Aquest monestir va ser fundat per l'ordre de Sant Benet.

La vida monàstica d'aquesta ordre està marcada per un doble ritme: la pregària de lloança a Déu i el treball manual, el qual, a més de dignificar la vida humana i col·laborar amb l'obra creadora de Déu, permet la sostenibilitat econòmica del monestir.

I és precisament aquesta regla de Sant Benet: ORA ET LABORA (PREGÀRIA I TREBALL), juntament amb el vot de pobresa, la que ens ha inspirat tot el projecte.

Este monasterio fue fundado por la Orden de San Benito. 

La vida monástica de esta orden está marcada por un doble ritmo: la plegaria de alabanza a Dios y el Trabajo manual, el cual, además de dignificar la vida humana y colaborar con la obra creadora de Dios, permite la sostenibilidad económica del monasterio. 

Y es precisamente esta regla de San Benito: ORA ET LABORA (Oración y Trabajo), junto con los votos de pobreza, la que nos ha inspirado todo el proyecto.

PROJECTE

Per a ressaltar aquesta dualitat hem diferenciat l'espai en aquests dos conceptes:

- ORA representat per l'espai arquitectònic i on la nostra intervenció ha consistit en despullar-lo, eliminant els elements que se li havien afegit en diverses reformes i deixant les parets blanques i simples com una tela i potenciar-ne la verticalitat i les formes arquitectòniques de l'espai, com són els cinc trams de volta amb els seus capitells i rosetons, mitjançant la llum.

La única llicència decorativa que ens hem permès en aquest espai, ha estat les pintures murals realitzades per Aurelio Cachafeiro. Aquestes s'han unificat per la gama de colors, però sobretot pel tema, totes ens trameten al treball manual relacionat amb els productes de l'hort, tanmateix relacionant-los amb la cuina.

PROYECTO

Para hacer hincapié en esta dualidad hemos diferenciado el espacio en estos dos conceptos:

- ORA representado por el espacio arquitectónico y donde nuestra intervención ha consistido en desnudarlo, despojándolo de los elementos que se le habían añadido en diversas reformas y dejando las paredes blancas y simples como un lienzo y potenciar con luz la verticalidad del espacio y las formas arquitectónicas relevantes como son los arcos con sus capiteles y rosetones.

La única licencia decorativa que nos hemos permitido en este espacio han sido las pinturas murales realizadas por Aurelio Cachafeiro. Éstas se han unificado por la gama de tonos, pero sobretodo por el tema, todas se refieren al trabajo manual relacionado con el producto del huerto y, a su vez, éste relacionado con la cocina.

- LABORA representat en l'espai destinat pròpiament a restaurant. Aquest s'ha concebut com unes caixetes més íntimes i mòbils, que en cap moment es recolzen a les parets (al contrari, deixen un pas entre elles i les parets perimetrals) buscant la sensació de recolliment i separant-les de l'arquitectura monumental. Aquestes caixetes o compartiments es formen a partir de la col·locació en L dels bancs mòbils i enfrontant-los.

Aquests bancs mòbils que permeten diferents distribucions, s'han dissenyat expressament pel lloc. De respatller molt alt, per reforçar la sensació d'intimitat, s'han realitzat en xapa de fusta perforada per poder-los decorar amb labors de punt de creu gegant, amb motius de productes de l'hort combinats amb frases en llatí. Els pufs i catifes de Gan-Rugs acaben de configurar el mobiliari.

Aquesta solució no només s'ha degut a criteris decoratius, sinó també tècnics per eliminar l'eco i la ressonància de l'espai.

- LABORA representado en el espacio destinado propiamente a restaurante. Éste, se ha concebido como unas cajitas más íntimas y móviles, que no tocan las paredes (al contrario dejan un paso entre ellas y las paredes perimetrales) buscando la sensación de recogimiento y separándolas de la arquitectura monumental. Estas cajitas o compartimentos, se forman a partir de la colocación en L de los bancos móviles y enfrentándolos. 

Estos bancos móviles, que permiten distintas distribuciones, se han diseñado expresamente para el lugar. De respaldo muy alto, para reforzar la sensación de intimidad, se han realizado en chapa de madera perforada para poder decorarlos con labores de punto de cruz gigante,de motivos también relacionados con los productos de la huerta, combinados con frases en latín. Los pufs y alfombras, de Gan-Rugs acaban de configurar el mobiliario. 

Esta solución no sólo se ha debido a criterios decorativos, si no también técnicos, para eliminar el eco y la resonancia del espacio.

És precisament en tot el disseny dels acabats on s'ha posat més èmfasi en la idea del treball fet a mà, buscant la senzillesa, evitant la ostentació tant en materials com en el resultat, per mantenir la idea benedictina de pobresa. 

I no només en el mobiliari. En la il·luminació s'ha prescindit de làmpades de fabricació en sèrie i s'han il·luminat les taules amb unes làmpades flexo de pinça agafades als bancs, dissenyades i realitzades expressament per al restaurant, estèticament seguint el mateix criteri de recordar les labors fetes a mà. 

Es precisamente en todo el diseño de los acabados donde se ha puesto énfasis en el trabajo hecho a mano, buscando la sencillez, evitando la ostentación tanto en materiales como en el resultado, para mantener la idea benedictina de pobreza. 

Y no sólo en el mobiliario. En la iluminación se ha prescindido de lámparas de fabricación en serie y se han iluminado las mesas con unas lámparas flexo, cogidas a los bancos, diseñadas y realizadas expresamente para el restaurante, siguiendo estéticamente, el mismo criterio de recordar los labores hechos a mano. 

Així com les làmpades suspeses, realitzades a partir de cassoles, olles i pots de cuina reutilitzats.

Así como las lámparas colgantes, realizadas a partir de cacharrería de cocina reutilizada.

I perquè aquesta és també la filosofia del restaurant El Ginjoler i de la seva xef Carme Picas. La intenció de l'obra ha pretès, en tot moment, reflectir la seva manera d'entendre la cuina, on prima el producte de temporada, però sobretot de proximitat, de petits productors que estimen i són respectuosos amb el producte i el seu treball.

La seva cuina, sense deixar de ser contemporània, li fa escollir la tècnica més adequada per a no desvirtuar el producte, ni despistar al comensal. És bàsic transformar el producte amb respecte, perquè en sigui el protagonista.

Y porque ésta es también la filosofía del restaurante El Ginjoler y de su chef Carme Picas. La intención de la obra ha pretendido, en todo momento, reflejar su manera de entender la cocina, donde prima el producto de temporada, pero sobretodo de proximidad, de pequeños productores amantes y respetuosos con el producto y su trabajo.

Su cocina, sin dejar de ser contemporánea, les hace escoger la técnica más adecuada para no desvirtuar el producto, ni despistar al comensal. Es básico transformar el producto con respeto para que sea el protagonista.

El GINJOLER A L'HORT DEL RECTOR: ON, COM I PER QUÈ

El GINJOLER A L'HORT DEL RECTOR és l'últim projecte dissenyat per Carme Saurina d' ESTUDI en blau. Es tracta d'un restaurant situat a L'Hort del Rector, al Monestir de Sant Feliu de Guíxols.

El que ha pretès ESTUDI en blau a l'hora d'enfocar la implantació del restaurant EL GINJOLER en aquest espai és fer una simbiosi perfecta entre la filosofia d'EL GINJOLER com a restaurant i tipus de cuina que elabora (honesta amb el producte, on les matèries primeres són l'eix de la seva carta, els agrada rebre el producte en el seu estat natural, tocar-lo, flairar-lo, polir-lo i cuinar-lo)... i l'estètica i l'esperit benedictí, per tal de reforçar la singularitat del fet de menjar en un monestir, proposta molt atractiva ja en ella mateixa.

EL GINJOLER A L'HORT DEL RECTOR: DÓNDE, CÓMO Y POR QUÉ

EL GINJOLER A L'HORT DEL RECTOR es el último proyecto diseñado por Carme Saurina de ESTUDI en blau. Se trata de un restaurante situado en L'Hort del Rector, en el Monasterio de Sant Feliu de Guíxols.

Lo que ha querido ESTUDI en blau al abordar la implantación del restaurante EL GINJOLER en este espacio es crear una simbiosis perfecta entre la filosofía de EL GINJOLER como restaurante y tipo de cocina que elabora (honesta con el producto, donde las materias primes son el eje de su carta, les gusta recibir el producto en su estado natural, tocarlo, olerlo, pulirlo y cocinarlo)... y el espíritu y la estética benedictina, para reforzar la singularidad del hecho de comer en un monasterio, propuesta ya suficientemente atractiva por ella misma.

EL GINJOLER A L'HORT DEL RECTOR: WHERE, HOW AND WHY

EL GINJOLER A L'HORT DEL RECTOR is the latest project designed by Carme Saurina, of ESTUDI en blau. It is a restaurant located at L'Hort del Rector, at the Sant Feliu de Guíxols Monastery. 

ESTUDI en blau's goal for the second premises of restaurant EL GINJOLER is to create a perfect match between EL GINJOLER's philosophy as a restaurant and their cooking style, which is characterised by being true to products and by placing raw materials at the core of their menu -they like to receive products in their natural state, touch them, smell them, polish them and cook them-... and the Benedictine spirit and aesthetics, so as to highlight the uniqueness involved in the fact of eating in a monastery, a proposal appealing enough just by itself. 

Així, el projecte d'ambientació i estètica es fonamenta en 4 pilars: 

- NEGRE 

Donat que als monjos benedictins se'ls anomena també "monjos negres" pel color del seu hàbit, aquest és el color que utilitzem en el mobiliari: para-sols, taules, bancs, cadires de respatller alt i braços que envoltin al màxim als comensals per amagar els altres colors. El servei també anirà vestit totalment de negre. 

Amb això el que es pretén és viure per uns moments la sensació d'estar envoltat de túniques negres movent-se, com el que devia ser passejar pel monestir en l'època que l'habitaven els monjos.

Así, el proyecto de ambientación y estética se basa en cuatro pilares: 

- NEGRO 

Dado que a los monjes benedictinos se los conoce también como "monjes negros" por el color de su hábito, éste es el color que utilizaremos en el mobiliario: parasoles, mesas, bancos, sillas de respaldo alto y brazos que envuelvan al máximo a los comensales para ocultar los otros colores. Los camareros también vestirán de negro. 

Lo que se pretende con esto es revivir la sensación de estar envuelto de túnicas negras moviéndose, como debía ser pasear por el monasterio en la época en que lo habitaban los monjes.

Thus, the scenic and aesthetic design project is based on 4 pillars:

- BLACK

Since Benedictine monks are also named 'black monks' due to the colour of their habits, this is the colour that we use for the furniture: sun umbrellas, tables, benches, high-back chairs with armrests, all of them try to 'engulf' guests so as to hide all other colours. Waiters will also be totally dressed in black.

The ultimate goal is to make diners feel as if they were surrounded by black robes moving and walking, as when monks used to live in the monastery.

- LÍNIES LONGITUDINALS 

La disposició de les taules en línies perimetrals a cada costat del pati vol recordar els refectoris benedictins, amb un banc al perímetre exterior, donat que els monjos només s'asseien a un costat de la taula per no afavorir la conversa doncs, segons l'orde benedictina, a la taula ha de regnar el silenci i no s'ha de sentir cap altra veu que no sigui la del lector. Aleshores s'inclouen cadires a la part interior, per simular els monjos passejant per l'hort. 

També s'han situat totes les taules en línia per imitar les línies que fan les plantacions als horts, donat que cada taula té el seu propi hort. 

- LINEAS LONGITUDINALES 

La disposición de las meses en líneas perimetrales a cada lado del patio quiere recordar los refectorios benedictinos, con un banco en el perímetro exterior, dado que los monjes sólo se sentaban en un lado de la mesa para no favorecer la conversación pues, según la orden benedictina, en la mesa debe reinar el silencio y no se tiene que oír ninguna otra voz más que la del lector. Luego se incluyen sillas en la parte interior, para simular monjes paseando por el huerto. 

También se han situado todas las meses en línea para emular las líneas que siguen las plantaciones en los huertos, dado que cada mesa tiene su propio huerto.

- LONGITUDINAL LINES

The arrangement of the tables in perimetric lines at each side of the yard intends to remind guests of Benedictine refectories, with a bench being located on the outside perimeter, given that monks sat only at one side of the table so as to discourage conversation since, according to Benedictine rule, silence must prevail when at the table, and no other voice can be heard except that of the monk reading from the pulpit. Then chairs are located on the inside perimeter, looking as if they were monks walking around the vegetable garden.

Tables have also been arranged in line so as to emulate rows of crops in vegetable gardens, since each table has its own vegetable garden.

- POBRESA 

Es vol reflectir en l'austeritat de línies i formes en la tria de tot el mobiliari, la il·luminació mitjançant espelmes i bombetes estàndards i els complements, en la utilització de materials naturals, testos de ceràmica negra de Quart, culleres de fusta a la carta, etc... 

- POBREZA 

Se pretende reflejar en la austeridad de líneas y formas a la hora de escoger el mobiliario, la iluminación, mediante velas y bombillas estándar, y los complementos, realizados en materiales naturales, como las macetas de cerámica negra de Quart, las cucharas artesanales de madera de la carta, etc...

- POVERTY

This is reflected through the use of austere lines and shapes, the choice of furniture, the lighting by means of candles and standard light bulbs, as well as the complements, which are made in natural materials, such as the pots in Quart black ceramics and the handcrafted wooden spoons tied to the menu, etc.

- CONTEMPLACIÓ 

Entesa aquí, sobretot, com a contemplació de l'hort, posant l'accent en 2 intervencions: 

- "L'Hort a taula". Nom que hem donat a la col·lecció de taules i bancs dissenyada expressament per a L'Hort del Rector. Les taules, realitzades en pi cuperitzat d'exterior tenyit negre com fusta cremada, compten amb dues jardineres de ceràmica negra de Quart encastades on s'hi planta l'hort, amb herbes aromàtiques, enciams, tomaquetes, etc., que en permeten la contemplació mentre es menja. 

- CONTEMPLACIÓN 

Entendida aquí, sobre todo, como contemplación del huerto, poniendo el acento en 2 intervenciones:

- "L'Hort a taula" ("El Huerto en la mesa". Nombre que hemos dado a la colección de mesas y bancos diseñada expresamente para L'Hort del Rector. Las mesas realizadas en pino cuperizado de exterior tintado en negro, recordando la madera quemada, cuenta con dos jardineras de cerámica negra de Quart empotradas donde se planta el huerto con hierbas aromáticas, lechugas, tomatitos, etc., que permiten su contemplación mientras se come.

- CONTEMPLATION

Here it is understood, basically, as the contemplation of the vegetable garden, which relies on 2 elements:

- "L'Hort a taula" ("The vegetable garden at the table"). This is the name that we have given to the set of tables and benches designed exclusively for L'Hort del Rector. The tables, made of copper-treated pinewood special for outside use, painted black, remind guests of burnt wood and have two embedded plant pots made of Quart black ceramics where aromatic herbs, lettuces, small tomatoes, etc. are planted. This allows guests to 'contemplate' the vegetable garden while they eat.

- "Hort suspès" . Nom que hem donat a la instal·lació artística realitzada amb testos de ceràmica negra de Quart, amb plantes d'hort, suspesos amb cordills d'una pèrgola, creant línies regulars com els horts tradicionals. És l'hort de dia. I amb línies d'espelmes intercalades, també suspeses, que s'encenen en fer-se fosc, hem creat l'hort de nit. 

- "Hort suspès" ("Huerto suspendido") . Nombre que hemos dado a la instalación artística realizada con macetas de cerámica negra de Quart, con plantas de huerto, colgadas con cordel de una pérgola, creando líneas regulares como las de los huertos tradicionales. Es el huerto diurno. Y con líneas de velas intercaladas, también colgantes, que se encienden al oscurecer, hemos creado el huerto nocturno.

- "Hort suspès" ('Suspended Vegetable Garden'). This is the name that we have given to the art installation made with Quart black ceramics plant pots and with real vegetables, which are suspended by means of ropes from a trellis, thus creating regular lines like in traditional vegetable gardens. This is the vegetable garden during the daytime. And with interspersed lines of candles, also suspended, that are lit when it gets dark, we have created the vegetable garden 'at night'.

Així doncs, EL GINJOLER A L'HORT DEL RECTOR portarà l'hort a la taula! 

Así pues, ¡EL GINJOLER A L'HORT DEL RECTOR traerá el huerto a la mesa!

Thus, EL GINJOLER A L'HORT DEL RECTOR will bring the vegetable garden to your table!