martes, 23 de julio de 2013

El GINJOLER A L'HORT DEL RECTOR: ON, COM I PER QUÈ


El GINJOLER A L'HORT DEL RECTOR és l'últim projecte dissenyat per Carme Saurina d' ESTUDI en blau. Es tracta d'un restaurant situat a L'Hort del Rector, al Monestir de Sant Feliu de Guíxols.

El que ha pretès ESTUDI en blau a l'hora d'enfocar la implantació del restaurant EL GINJOLER en aquest espai és fer una simbiosi perfecta entre la filosofia d'EL GINJOLER com a restaurant i tipus de cuina que elabora (honesta amb el producte, on les matèries primeres són l'eix de la seva carta, els agrada rebre el producte en el seu estat natural, tocar-lo, flairar-lo, polir-lo i cuinar-lo)... i l'estètica i l'esperit benedictí, per tal de reforçar la singularitat del fet de menjar en un monestir, proposta molt atractiva ja en ella mateixa.

EL GINJOLER A L'HORT DEL RECTOR: DÓNDE, CÓMO Y POR QUÉ

EL GINJOLER A L'HORT DEL RECTOR es el último proyecto diseñado por Carme Saurina de ESTUDI en blau. Se trata de un restaurante situado en L'Hort del Rector, en el Monasterio de Sant Feliu de Guíxols.
Lo que ha querido ESTUDI en blau al abordar la implantación del restaurante EL GINJOLER en este espacio es crear una simbiosis perfecta entre la filosofía de EL GINJOLER como restaurante y tipo de cocina que elabora (honesta con el producto, donde las materias primes son el eje de su carta, les gusta recibir el producto en su estado natural, tocarlo, olerlo, pulirlo y cocinarlo)... y el espíritu y la estética benedictina, para reforzar la singularidad del hecho de comer en un monasterio, propuesta ya suficientemente atractiva por ella misma.

EL GINJOLER A L'HORT DEL RECTOR: WHERE, HOW AND WHY

EL GINJOLER A L'HORT DEL RECTOR is the latest project designed by Carme Saurina, of ESTUDI en blau. It is a restaurant located at L'Hort del Rector, at the Sant Feliu de Guíxols Monastery. 
ESTUDI en blau's goal for the second premises of restaurant EL GINJOLER is to create a perfect match between EL GINJOLER's philosophy as a restaurant and their cooking style, which is characterised by being true to products and by placing raw materials at the core of their menu -they like to receive products in their natural state, touch them, smell them, polish them and cook them-... and the Benedictine spirit and aesthetics, so as to highlight the uniqueness involved in the fact of eating in a monastery, a proposal appealing enough just by itself. 


Així, el projecte d'ambientació i estètica es fonamenta en 4 pilars: 
- NEGRE 
Donat que als monjos benedictins se'ls anomena també "monjos negres" pel color del seu hàbit, aquest és el color que utilitzem en el mobiliari: para-sols, taules, bancs, cadires de respatller alt i braços que envoltin al màxim als comensals per amagar els altres colors. El servei també anirà vestit totalment de negre. 
Amb això el que es pretén és viure per uns moments la sensació d'estar envoltat de túniques negres movent-se, com el que devia ser passejar pel monestir en l'època que l'habitaven els monjos.
Así, el proyecto de ambientación y estética se basa en cuatro pilares: 
- NEGRO 
Dado que a los monjes benedictinos se los conoce también como "monjes negros" por el color de su hábito, éste es el color que utilizaremos en el mobiliario: parasoles, mesas, bancos, sillas de respaldo alto y brazos que envuelvan al máximo a los comensales para ocultar los otros colores. Los camareros también vestirán de negro. 
Lo que se pretende con esto es revivir la sensación de estar envuelto de túnicas negras moviéndose, como debía ser pasear por el monasterio en la época en que lo habitaban los monjes.
Thus, the scenic and aesthetic design project is based on 4 pillars:
- BLACK
Since Benedictine monks are also named 'black monks' due to the colour of their habits, this is the colour that we use for the furniture: sun umbrellas, tables, benches, high-back chairs with armrests, all of them try to 'engulf' guests so as to hide all other colours. Waiters will also be totally dressed in black.
The ultimate goal is to make diners feel as if they were surrounded by black robes moving and walking, as when monks used to live in the monastery.







- LÍNIES LONGITUDINALS 
La disposició de les taules en línies perimetrals a cada costat del pati vol recordar els refectoris benedictins, amb un banc al perímetre exterior, donat que els monjos només s'asseien a un costat de la taula per no afavorir la conversa doncs, segons l'orde benedictina, a la taula ha de regnar el silenci i no s'ha de sentir cap altra veu que no sigui la del lector. Aleshores s'inclouen cadires a la part interior, per simular els monjos passejant per l'hort. 
També s'han situat totes les taules en línia per imitar les línies que fan les plantacions als horts, donat que cada taula té el seu propi hort. 
- LINEAS LONGITUDINALES 
La disposición de las meses en líneas perimetrales a cada lado del patio quiere recordar los refectorios benedictinos, con un banco en el perímetro exterior, dado que los monjes sólo se sentaban en un lado de la mesa para no favorecer la conversación pues, según la orden benedictina, en la mesa debe reinar el silencio y no se tiene que oír ninguna otra voz más que la del lector. Luego se incluyen sillas en la parte interior, para simular monjes paseando por el huerto. 
También se han situado todas las meses en línea para emular las líneas que siguen las plantaciones en los huertos, dado que cada mesa tiene su propio huerto.
- LONGITUDINAL LINES
The arrangement of the tables in perimetric lines at each side of the yard intends to remind guests of Benedictine refectories, with a bench being located on the outside perimeter, given that monks sat only at one side of the table so as to discourage conversation since, according to Benedictine rule, silence must prevail when at the table, and no other voice can be heard except that of the monk reading from the pulpit. Then chairs are located on the inside perimeter, looking as if they were monks walking around the vegetable garden.
Tables have also been arranged in line so as to emulate rows of crops in vegetable gardens, since each table has its own vegetable garden.





- POBRESA 
Es vol reflectir en l'austeritat de línies i formes en la tria de tot el mobiliari, la il·luminació mitjançant espelmes i bombetes estàndards i els complements, en la utilització de materials naturals, testos de ceràmica negra de Quart, culleres de fusta a la carta, etc... 
- POBREZA 
Se pretende reflejar en la austeridad de líneas y formas a la hora de escoger el mobiliario, la iluminación, mediante velas y bombillas estándar, y los complementos, realizados en materiales naturales, como las macetas de cerámica negra de Quart, las cucharas artesanales de madera de la carta, etc...
- POVERTY
This is reflected through the use of austere lines and shapes, the choice of furniture, the lighting by means of candles and standard light bulbs, as well as the complements, which are made in natural materials, such as the pots in Quart black ceramics and the handcrafted wooden spoons tied to the menu, etc.






- CONTEMPLACIÓ 
Entesa aquí, sobretot, com a contemplació de l'hort, posant l'accent en 2 intervencions: 
- "L'Hort a taula". Nom que hem donat a la col·lecció de taules i bancs dissenyada expressament per a L'Hort del Rector. Les taules, realitzades en pi cuperitzat d'exterior tenyit negre com fusta cremada, compten amb dues jardineres de ceràmica negra de Quart encastades on s'hi planta l'hort, amb herbes aromàtiques, enciams, tomaquetes, etc., que en permeten la contemplació mentre es menja. 
- CONTEMPLACIÓN 
Entendida aquí, sobre todo, como contemplación del huerto, poniendo el acento en 2 intervenciones:
- "L'Hort a taula" ("El Huerto en la mesa". Nombre que hemos dado a la colección de mesas y bancos diseñada expresamente para L'Hort del Rector. Las mesas realizadas en pino cuperizado de exterior tintado en negro, recordando la madera quemada, cuenta con dos jardineras de cerámica negra de Quart empotradas donde se planta el huerto con hierbas aromáticas, lechugas, tomatitos, etc., que permiten su contemplación mientras se come.
- CONTEMPLATION
Here it is understood, basically, as the contemplation of the vegetable garden, which relies on 2 elements:
- "L'Hort a taula" ("The vegetable garden at the table"). This is the name that we have given to the set of tables and benches designed exclusively for L'Hort del Rector. The tables, made of copper-treated pinewood special for outside use, painted black, remind guests of burnt wood and have two embedded plant pots made of Quart black ceramics where aromatic herbs, lettuces, small tomatoes, etc. are planted. This allows guests to 'contemplate' the vegetable garden while they eat.






- "Hort suspès" . Nom que hem donat a la instal·lació artística realitzada amb testos de ceràmica negra de Quart, amb plantes d'hort, suspesos amb cordills d'una pèrgola, creant línies regulars com els horts tradicionals. És l'hort de dia. I amb línies d'espelmes intercalades, també suspeses, que s'encenen en fer-se fosc, hem creat l'hort de nit. 
- "Hort suspès" ("Huerto suspendido") . Nombre que hemos dado a la instalación artística realizada con macetas de cerámica negra de Quart, con plantas de huerto, colgadas con cordel de una pérgola, creando líneas regulares como las de los huertos tradicionales. Es el huerto diurno. Y con líneas de velas intercaladas, también colgantes, que se encienden al oscurecer, hemos creado el huerto nocturno.
- "Hort suspès" ('Suspended Vegetable Garden'). This is the name that we have given to the art installation made with Quart black ceramics plant pots and with real vegetables, which are suspended by means of ropes from a trellis, thus creating regular lines like in traditional vegetable gardens. This is the vegetable garden during the daytime. And with interspersed lines of candles, also suspended, that are lit when it gets dark, we have created the vegetable garden 'at night'.













Així doncs, EL GINJOLER A L'HORT DEL RECTOR portarà l'hort a la taula! 
Así pues, ¡EL GINJOLER A L'HORT DEL RECTOR traerá el huerto a la mesa!
Thus, EL GINJOLER A L'HORT DEL RECTOR will bring the vegetable garden to your table! 


lunes, 17 de junio de 2013

GARDENIAS BY JAIME HAYON - b.d SUMMER PARTY

Aquest dijous 13 de juny vam tenir l'ocasió d'assistir a la festa d'estiu de b.d on es presentava la nova col·lecció de jardí  Gardenias de Jaime Hayon.

El pasado jueves 13 de junio, tuvimos la ocasión de asistir a la fiesta de verano de b.d donde se presentaba la nueva colección de jardín Gardenias de Jaime Hayon.

Last Thursday, June 13, we were at b.d.'s summer party where Jaime Hayon's new garden collection Gardenias was presented.




 Va ser una Summer Party completa doncs vam tenir el plaer de conèixer personalment Jaime Hayon, un dels dissenyadors més originals i creatius que hi ha actualment i del qual ens declarem fans absoluts.

Fue una Summer Party en toda regla, pues tuvimos el placer de conocer personalmente a Jaime Hayon, uno de los diseñadores más originales y creativos que existen actualmente y del cual nos declaramos fans absolutos.

It was truly a Summer Party, since we had the pleasure to meet Jaime Hayon in person, who is currently one of the most original and creative designers, and of whom we are wholehearted fans.



I, a més, va ser una nit de retrobaments amb antics companys, de records i somriures.

Y, por si fuera poco, fue una noche de reencuentros de antiguos compañeros, de recuerdos y risas. 

It was also a night to see old friends, share memories and smiles

Aixut Alvarado Interiorisme, A Prima disseny

Oscar Guayabero. Para-dissenyador



Gràcies b.d per aquesta nit tan especial!

¡Gracias b.d por esta noche tan especial!

Thank you b.d for such a special night!

lunes, 10 de junio de 2013

CAVALLETS DE FIRA - TIOVIVO - SWING RIDE

Després d'un dia d'aquells de no parar, per fi reposo a la cadira, amb l'ordinador al davant, però amb els ulls passejant distretament per les prestatgeries i, de sobte, el  veig i se'm dibuixa un somriure:
- Els Cavallets de fira que vaig fer per un treball de l'Escola Massana!
El treball consistia a buscar pels contenidors, escombraries, encants i demés, restes d'objectes, peces sense gràcia aparent, deixalles en definitiva, que s'havien de convertir en un nou objecte recognoscible i que no tingués res a veure amb els usos anteriors dels objectes recollits: TRASH ART, el conegut reciclatge, tant de moda actualment, però que en aquell moment va ser un revulsiu que va obrir la porta de bat a bat a mirar el món amb uns altres ulls, on res no és deixalla ni està obsolet, sinó tot el contrari, ple d'objectes preciosos i estimulants, amb moltes vides útils.
(Segurament d'aquí em deu venir la meva aversió a tirar res, doncs sempre penso que algun dia pot fer servei. Els que em coneixen bé sabran de què parlo...  ;D)
Així, de l'estructura d'una làmpada d'oli, d'un tap de Nescafé, d'un portalàmpades, d'una cadena de tirar el wc, d'una planxa metàl·lica de no se sap què i de 8 velles frontisses en va resultar aquest cavallet de fira.
Espero que us agradin els cavallets de fira i que em perdoneu aquest moment de nostàlgia per voler-lo compartir amb vosaltres.



Después de un día de estos de no parar, por fin descanso sentada en la silla, con el ordenador delante, pero con los ojos paseando distraídamente por las estanterías y, de golpe, lo veo y se me dibuja una sonrisa:
- ¡El Tiovivo que hice para un trabajo de la Escuela Massana!
El trabajo consistía en buscar por los contenedores, basuras, encantes y demás, restos de objetos, piezas sin gracia  aparente, basura en definitiva, que tendrían que convertirse en un nuevo objeto reconocible y que no tuviese nada que ver con los usos anteriores de los objetos recogidos: TRASH ART, lo que vendría a ser el reciclaje, tan de moda actualmente, pero que en aquel momento fue todo un revulsivo  que abrió la puerta de par en par a mirar el mundo con otros ojos, donde nada es basura, ni está obsoleto, sino todo lo contrario, lleno de objetos preciosos y estimulantes, con muchas vidas útiles.
(Seguramente de aquí debe venir mi aversión a desprenderme de todo, dado que siempre pienso que algún día me resultará útil. Los que me conocen bien saben de qué hablo… ;D)
Así, de una estructura de una lámpara de aceite, de un tapa de Nescafé, de un portalámparas, de una cadena de tirar el wc, de una plancha metálica de no se sabe qué y de 8 viejas bisagras, nació este tiovivo.
Espero que os gusten los tiovivos y que me disculpéis este momento de nostalgia por quererlo compartir con vosotros.



After a very long and tiring day, I am at last sitting in my chair, with my laptop in front of me, with my eyes carelessly browsing through the shelves. Then, all of a sudden, I see it and I have got to smile:
- The Swing ride that I made during my student years at Massana School!
The teacher told us to look into garbage bins, containers, flea markets, etc. to find remains of objects, apparently dull pieces… trash, in short. We had to turn these objects into a new and recognizable object that had nothing to do with its previous usages: TRASH ART, the well-known 'recycling'… Although it is very much in fashion now, at the time it was a real eye-opener that made me look at the world with different eyes, since nothing is left over or obsolete, but rather the opposite, the world is filled with beautiful and exciting objects, with many useful lives.
(This must be the reason why I refuse to throw away things, since I always think that they can be of use any given day. Those who know me well know what I am talking about...  ;D)
So, using the structure of an oil lamp, a Nescafé lid, a lamp holder, a toilet chain, a metal sheet of unknown origin and 8 old hinges was how this Swing ride was born.

I hope you like Swing rides, and I hope that you will forgive these moments of nostalgia that I wanted to share with you.



lunes, 22 de abril de 2013

LA ROSA DE SANT JORDI

Avui 23 d'Abril, Sant Jordi, és el dia en què Les Rambles de Barcelona es tanquen al trànsit i es converteixen en un veritable passeig de roses, llibres i enamorats.

Segons la tradició catalana, l'enamorat regala una rosa a l'enamorada i ella el correspon regalant-li un llibre.

La tradició de regalar la rosa no té un origen gaire clar. Alguns historiadors creuen que prové de la Fira dels Enamorats que es celebrava a Barcelona cap al segle XV i se sap que, en aquella època, a les senyoretes se'ls regalaven roses a la sortida de missa el dia de Sant Jordi. Segons explica Joan Amades al Costumari Català, les primeres referències de la Fira de les Roses que es celebrava al pati del Palau de la Generalitat daten de 1840: “Era qualificada de fira dels enamorats perquè hi anaven les parelles de promesos, els nuvis, els acabats de casar... Era costum que ells firessin llurs companyes amb un ram de roses”.

Pel que fa al Dia del Llibre, a Catalunya va començar a celebrar-se el 7 d'octubre de 1926, commemorant el naixement de l'eximi escriptor Miguel de Cervantes, després de que un Reial Decret de 6 de febrer de 1926, signat per Alfons XIII, ho establís així. Però l'any 1930 la festa es va traslladar al 23 d'abril, dia de la mort de l'autor d'El Quixot i, alhora, del dramaturg William Shakespeare (ambdós van morir el 1616). La casualitat va voler que a Catalunya es produís aquesta feliç coincidència, aparellant definitivament cultura i amor, el Dia del Llibre amb la Festa de la Rosa”.

Sense voler desmerèixer els llibres, aquest post el dedicarem a la protagonista per excel·lència: la rosa.
Una inspiradora rosa, vermella de passió.

"-Per què plora? -va preguntar la sargantana petita i verda mentre passava pel seu costat movent la cua.
-Això, per què? -va demanar la papallona que volava perseguint un raig de sol.
-Plora per una rosa vermella -va respondre el rossinyol.
-Per una rosa vermella? -van exclamar -Quina tonteria!
I la petita sargantana que era una mica cínica es va posar a riure.
Però el rossinyol va comprendre el secret de l'aflicció de l'estudiant i es va quedar silenciós a la branca d'un castanyer meditant el misteri de l'amor."

(EL ROSSINYOL I LA ROSA d'Oscar Wilde)

________________________________________


LA ROSA DE SAN JORGE

Hoy 23 de Abril, San Jorge, es el día en que Las Ramblas de Barcelona se cierran al tráfico y se convierten en un verdadero paseo de rosas, libros y enamorados.

Según la tradición catalana, el enamorado regala una rosa a la enamorada y ella le corresponde regalándole un libro.

El origen de la tradición de regalar la rosa no está muy claro. Algunos historiadores creen que proviene de la Fira dels Enamorats (Feria de los Enamorados) que se celebraba en Barcelona hacia el siglo XV y se sabe que, en aquella época, a las damas se les regalaban rosas a la salida de la iglesia, después de la celebración de la misa de Sant Jordi (San Jorge). Según explica Joan Amades en el Costumari Català, las primeras referencias de la Fira de Les Roses (Feria de las Rosas) que se celebraba en el patio del Palau de la Generalitat datan de 1840: "Era cualificada de Feria de los Enamorados porque iban las parejas de prometidos, los novios acabados de casar… y era costumbre que ellos obsequiasen a sus amadas con un ramo de rosas".

Por lo que respecta al Día del Libro, en Catalunya empezó a celebrarse el 7 de Octubre de 1926, conmemorando el nacimiento del escritor Miguel de Cervantes, después de que un Real Decreto del 6 de Febrero de 1926, firmado por Alfonso XIII lo estableciese así. Pero en 1930 la fiesta se trasladó al 23 de Abril, fecha de la muerte del autor de El Quijote y también del dramaturgo William Shakespeare (ambos murieron en 1616). La casualidad quiso que en Catalunya se produjera esta feliz coincidencia, aparejando definitivamente Cultura y Amor, el Día del Libro y la Fiesta de la Rosa."

Sin querer desmerecer los libros, este post lo dedicaremos a la protagonista por excelencia: la rosa.

Una inspiradora rosa, roja de pasión.

"-¿Por qué llora? -preguntó la lagartija verde, correteando cerca de él, con la cola levantada.
-Sí, ¿por qué? -decía una mariposa que revoloteaba persiguiendo un rayo de sol.
-Eso digo yo, ¿por qué? -murmuró una margarita a su vecina, con una vocecilla tenue.
-Llora por una rosa roja.
-¿Por una rosa roja? ¡Qué tontería!
Y la lagartija, que era algo cínica, se echó a reír con todas sus ganas.
Pero el ruiseñor, que comprendía el secreto de la pena del estudiante, permaneció silencioso en la encina, reflexionando sobre el misterio del amor."

(EL RUISEÑOR Y LA ROSA de Oscar Wilde)

______________________________


THE ROSE OF SAINT GEORGE

Today, April 23, Saint George's Day, is the day that Les Rambles of Barcelona are closed for traffic and turn into an old-style boulevard bursting with roses, books and lovers.

According to Catalan tradition, boyfriends offer a rose to girlfriends and, in exchange, the latter offer the former a book. 

The origins of this tradition are unclear. Some historians think that it stems from the Lovers' Fair that was held in Barcelona in the 15th century, and it is known that, at the time, young women were given roses when they left the church on Saint George's Day. According to the words of Joan Amades, in his book 'Costumari Català' (Catalan Customs), the earliest references to the Rose Fair that was held at the courtyard of the Palau de la Generalitat date back to 1840: “They called it lovers' fair because lovers, brides and grooms and newlyweds went all there... Custom had it that men offered their partners a bouquet of roses”.

As concerns the Book Day, Catalunya began celebrating it on October 7, 1926, to commemorate the birth of the illustrious writer Miguel de Cervantes, after a Royal Decree dated February 6, 1926, signed by Alfons XIII, established it. But in 1930, the festivity was moved to April 23, the day of the death of the author of Don Quixote and the playwright William Shakespeare (they both died in 1616). Chance wanted that this merry coincidence took place in Catalonia, which forever paired culture and love, the Book Day and the Rose Festivity”.

Although we do not want to neglect books, this post is dedicated to the main star: the rose.

An inspiring rose, red with passion.

'Why is he weeping?' asked a little Green Lizard, as he ran past him with his tail in the air.
'Why, indeed?' said a Butterfly, who was fluttering about after a sunbeam.
'Why, indeed?' whispered a Daisy to his neighbour, in a soft, low voice.
'He is weeping for a red rose,' said the Nightingale.
'For a red rose!' they cried; 'how very ridiculous!' and the little Lizard, who was something of a cynic, laughed outright.
But the Nightingale understood the secret of the Student's sorrow, and she sat silent in the oak-tree, and thought about the mystery of Love. 
(THE NIGHTINGALE AND THE ROSE, Oscar Wilde)



Aparador inauguració realitzat per ESTUDI en blau a la botiga Carmen en Las Arenas.
Escaparate inauguración realizado por ESTUDI en blau en la tienda Carmen en Las Arenas 
Opening window dressing by ESTUDI en blau at the Carmen en Las Arenas shop. 



1er premi del concurs d'aparadors de la 51ena edició Girona temps de flors realitzat per ESTUDI en blau a la sabateria Peacock.
1º premio del concurso de escaparates del 51ª edición Girona temps de flors realizado por ESTUDI en blau en la zapateria Peacock. 
1st prize of the Window Dressing Competition held on the occasion of the 51st edition of "Girona temps de flors" made by ESTUDI en blau for Peacock shoe store

SHIRO KURAMATA - Miss Blanche


Will Ryman 


Ottmar Hörl


Rosafest Guadalajara 2011

EDRA Rose chair



Surya Vintage Rose Round

Cox

wallpaper



Dior

Dali, "rosa meditativa"

René Magritte, "Le tombeau des lutteurs"


lunes, 1 de abril de 2013

EL GRAN BLAU



Des de l'inici dels temps, el mar no ha deixat mai de fascinar-nos. No és estrany, doncs la seva immensitat empetiteix els continents i és qui dóna el nom de Planeta Blau a la Terra. És també el responsable del nom i el disseny del logo del meu estudi.

Per a molts de nosaltres el mar, però sobretot el seu ric i meravellós món submarí, constitueix un món a part, atractiu i inspirador.
Sigui per l'aventura de descobrir els seus misteris, sigui per la promesa de tresors enfonsats, sigui per les criatures que l'habiten, reals o fantàstiques, no m'he pogut estar de mostrar-vos-el com a font d'inspiració.

"El mar no pertany als dèspotes. En la seva superfície els homes poden aplicar les seves lleis injustes, barallar-se, destrossar-se els uns als altres… però a 10 metres sota el nivell del mar acaba el seu regnat, la seva influència s'extingeix i desapareix el seu poder. Oh Senyor, viu, viu en el fons del mar. Allà només existeix la independència. Allà no reconec la veu de cap amo. Allà sóc veritablement lliure."
(20.000 Llegües de viatge submarí de Jules Verne)

Et submergeixes?


____________________________


EL GRAN AZUL

Desde el inicio de los tiempos, el mar nunca ha dejado de fascinarnos. No es extraño. Su inmensidad empequeñece a los continentes y a él debe el nombre de Planeta azul la Tierra. Es también el responsable del nombre y la forma del logo de mi estudio.
Para muchos de nosotros el mar y sobretodo su rico y maravilloso mundo submarino constituye un mundo aparte, atractivo e inspirador.
Sea por la aventura de descubrir sus misterios, sea por la promesa de tesoros hundidos, sea por las criaturas que lo habitan, reales o fantásticas, no he podido evitar mostrároslo como fuente de inspiración.

«El mar no pertenece a los déspotas. En su superficie los hombres podrán aplicar sus leyes injustas, reñir, destrozarse unos a otros y dejarse llevar por horrores eternos. Pero, a diez metros bajo el nivel de las aguas, cesa su reinado, se extingue su influencia y desaparece su poder. Ah Señor vive, vive en el fondo del mar. Ahí sólo existe la independencia. Ahí no reconozco voz de amo alguno. Ahí soy verdaderamente libre.»
(20.000 Leguas de viaje submarino de Jules Verne)

¿Te sumerges?

____________________________

THE BIG BLUE

Ever since time began, man has always been fascinated by the sea. It is not strange. It is so big that continents look small, and it is the reason why Earth is called the Blue Planet. It is also the reason why I chose the name and the shape of the logo for my studio.
For many of us the sea and, most notably, its rich and wonderful underwater world, is a world apart, attractive and inspiring.
I do not know if it is because of the desire to unravel its mysteries, the promise of hidden treasures, the creatures, real or imaginary, that live in it, but I could not help but show it to you as a source of inspiration.

"The sea does not belong to despots. Upon its surface men can still exercise unjust laws, fight, tear one another to pieces, and be carried away with terrestrial horrors. But at thirty feet below its level, their reign ceases, their influence is quenched, and their power disappears. Ah! sir, live - live in the bosom of the waters. There is only Independence! There I recognise no masters! There I am free"
(20,000 Leagues Under the Sea, by Jules Verne)

Will you go for a dive?


Carmen en las Arenas - ESTUDI en blau

Vitra - Bouroullec


Aqua Creations

Enric Majoral

Andreas Franke

Sayuri's World Installation


AquaDeco wallpaper

Rosenthal - Versace

Gien

Rasch wallpaper




Chul an Kwak

Maximo Riera

Mary O'Malley

High Tech

Küpu

Palluco



Aisslinger

Driade

Zara Home


Dior

Louis Vuitton store

Bisazza - The Charles Hotel

Chanel