Després d'un dia
d'aquells de no parar, per fi reposo a la cadira, amb l'ordinador al davant,
però amb els ulls passejant distretament per les prestatgeries i, de sobte,
el veig i se'm dibuixa un somriure:
- Els Cavallets
de fira que vaig fer per un treball de l'Escola Massana!
El treball
consistia a buscar pels contenidors, escombraries, encants i demés, restes
d'objectes, peces sense gràcia aparent, deixalles en definitiva, que s'havien
de convertir en un nou objecte recognoscible i que no tingués res a veure amb
els usos anteriors dels objectes recollits: TRASH ART, el conegut reciclatge,
tant de moda actualment, però que en aquell moment va ser un revulsiu que va
obrir la porta de bat a bat a mirar el món amb uns altres ulls, on res no és
deixalla ni està obsolet, sinó tot el contrari, ple d'objectes preciosos i
estimulants, amb moltes vides útils.
(Segurament
d'aquí em deu venir la meva aversió a tirar res, doncs sempre penso que algun
dia pot fer servei. Els que em coneixen bé sabran de què parlo... ;D)
Així, de
l'estructura d'una làmpada d'oli, d'un tap de Nescafé, d'un portalàmpades,
d'una cadena de tirar el wc, d'una planxa metàl·lica de no se sap què i de 8
velles frontisses en va resultar aquest cavallet de fira.
Espero que us
agradin els cavallets de fira i que em perdoneu aquest moment de nostàlgia per
voler-lo compartir amb vosaltres.
Después de un día de estos de no parar, por fin descanso
sentada en la silla, con el ordenador delante, pero con los ojos paseando
distraídamente por las estanterías y, de golpe, lo veo y se me dibuja una
sonrisa:
- ¡El Tiovivo que hice para un trabajo de la Escuela
Massana!
El trabajo consistía en buscar por los contenedores,
basuras, encantes y demás, restos de objetos, piezas sin gracia aparente, basura en definitiva, que tendrían
que convertirse en un nuevo objeto reconocible y que no tuviese nada que ver
con los usos anteriores de los objetos recogidos: TRASH ART, lo que vendría a
ser el reciclaje, tan de moda actualmente, pero que en aquel momento fue todo
un revulsivo que abrió la puerta de par
en par a mirar el mundo con otros ojos, donde nada es basura, ni está obsoleto,
sino todo lo contrario, lleno de objetos preciosos y estimulantes, con muchas
vidas útiles.
(Seguramente de aquí debe venir mi aversión a desprenderme
de todo, dado que siempre pienso que algún día me resultará útil. Los que me
conocen bien saben de qué hablo… ;D)
Así, de una estructura de una lámpara de aceite, de un tapa
de Nescafé, de un portalámparas, de una cadena de tirar el wc, de una plancha
metálica de no se sabe qué y de 8 viejas bisagras, nació este tiovivo.
Espero que os gusten los tiovivos y que me disculpéis este
momento de nostalgia por quererlo compartir con vosotros.
After a
very long and tiring day, I am at last sitting in my chair, with my laptop in
front of me, with my eyes carelessly browsing through the shelves. Then, all of
a sudden, I see it and I have got to smile:
- The Swing
ride that I made during my student years at Massana School!
The teacher
told us to look into garbage bins, containers, flea markets, etc. to find
remains of objects, apparently dull pieces… trash, in short. We had to turn these
objects into a new and recognizable object that had nothing to do with its previous
usages: TRASH ART, the well-known 'recycling'… Although it is very much in
fashion now, at the time it was a real eye-opener that made me look at the
world with different eyes, since nothing is left over or obsolete, but rather
the opposite, the world is filled with beautiful and exciting objects, with
many useful lives.
(This must
be the reason why I refuse to throw away things, since I always think that they
can be of use any given day. Those who know me well know what I am talking
about... ;D)
So, using
the structure of an oil lamp, a Nescafé lid, a lamp holder, a toilet chain, a
metal sheet of unknown origin and 8 old hinges was how this Swing ride was born.
I hope you
like Swing rides, and I hope that you will forgive these moments of nostalgia that
I wanted to share with you.