Un mar d'aigua negra
És la nit que jo veig.
L'encenen
Sinuoses flames blaves
I tristes meduses fosforescents.
Aquest muntatge, realitzat per Carme Saurina, és un dels finalistes del concurs "Ilumina tu espacio" organitzat per Ceras Roura en motiu del seu centenari.
Aquest muntatge no pretén ser només una col·locació d'espelmes com a il·luminació, sinó crear tota una atmosfera global, mitjançant música i dansa, submergint-te a les profunditats d'un mar de meduses, com qui es submergeix en un poema. Una vegada vaig llegir que "Tot té sentit dins d'un poema, en el qual les paraules són com meduses que llisquen a la deriva, com flors després d'un funeral marí. Si se les treu de l'aigua perden tota la seva forma, com quan una indescriptible veritat és arrancada del silenci".
L'objectiu és reforçar el caràcter màgic i oníric de les espelmes, capaces de transportar-te a qualsevol racó dels teus somnis, o evocar-te qualsevol dels teus records.
Tècnicament, s'ha creat un mar amb la il·luminació blava de les espelmes que unes "meduses" fosforescents van encenent paulatinament. La sinuositat de la seva flama ajuda a donar moviment a aquesta aigua. La música ambient ho ha inundat tot, convidant l'espectador a capbussar-s'hi i introduint-lo en aquest mar/poema, que és a dins de cadascú.
S'han repartit espelmes a la gent que passeja per la Rambla, perquè les encenguin i, d'aquesta manera, tots formin part d'aquest mar de tristes meduses.
Aquesta introspecció s'interromp amb els moviments de les meduses i amb la irrupció d'una altra criatura marina (ballarins de dansa contemporània) que amb els seus moviments ens hipnotitzen, en un vaivé imparable. Doncs s'alterna música ambient, dansa, música ambient, dansa, música ambient, fent-ne 2 passis.
Un mar de agua negra
Es la noche que yo veo.
La encienden
Sinuosas llamas azules
Y tristes medusas fosforescentes.
Este montaje, realizado por Carme Saurina, es uno de los finalistas del concurso "Ilumina tu espacio" organizado por Ceras Roura con motivo de su centenario.
Este montaje no pretende ser sólo una colocación de velas a modo de iluminación, sino crear una suerte de atmósfera global, mediante música y danza, sumergiendo al espectador en un poema. Una vez leí que "Todo tiene sentido dentro de un poema, en el que las palabras son como medusas que se deslizan a la deriva, como flores después de un funeral marino, si se las alza del agua pierden toda su forma, como cuando una indescriptible verdad es arrancada del silencio".
El objetivo es reforzar el carácter mágico y onírico de las velas, capaces de transportar a cualquiera al más profundo rincón de sus sueños, o evocarle el recuerdo más escondido.
Técnicamente, se ha creado un mar con la iluminación azul de las velas que unas "medusas" fosforescentes van encendiendo paulatinamente. La sinuosidad de su llama ayuda a dar movimiento a esta agua. La música ambient lo ha inundado todo, invitando al espectador a sumergirse en él, introduciéndolo a su vez en este mar/poema que está dentro de cada uno.
Se han repartido velas a la gente que pasea por Las Ramblas para que las enciendan y así formar parte de este mar de tristes medusas.
Esta introspección se interrumpe con los movimientos de las medusas y con la irrupción de otra criatura marina (bailarines de danza contemporánea) que nos hipnotizan con sus movimientos, en un vaivén imparable. Se alterna música ambient, danza, música ambient, danza, música ambient, permitiendo así hacer 2 pases.
A black water sea
Is the night I see.
Lit by
Spiralling blue flames
And sorrowful phosphorescent jellyfish.
This proposal developed by Carme Saurina is one of the finalists in the contest "Ilumina tu espacio" (Light up your space), organised by the company Ceras Roura to celebrate their 100th anniversary.
The goal is not just to light up a space using candles, but rather create an all‑embracing ambience using music and dance, diving deep into a sea of jellyfish, as if diving into a poem. I once read that "Everything makes sense in a poem, words are like jellyfish gliding adrift, like flowers after a funeral at sea. If you bring them out of the water, then they lose their shape, like when a truth impossible to describe is finally brought to light".
The goal is to reinforce the magical and dreamlike power of candles ―they will take you anywhere within your dreams, or trigger your deepest hidden memories.
In technical terms, a sea was created by using the blue light produced by candles that were gradually lit by phosphorescent "jellyfish".
The winding course of the flames contributes to provide this "water" with a sense of movement. Ambient music fills the air, inviting viewers to dive into this sea/poem that we all have within ourselves.
On Les Rambles, passers-by are offered candles that, once lit, will immerse them in this blue jellyfish sea.
This introspection is interrupted by the movements of jellyfish and the sudden appearance of another sea creature (contemporary dancers) that mesmerizes us with its movements, in a never-ending string of motion and more motion. Ambient music is followed by dance, followed by ambient music, followed by dance, and by ambient music again, to make up 2 performances.
