EL GINJOLER AL REFECTORI - ON, COM I PER QUÈ

INTRODUCCIÓ - BENEDICTINS - ORA ET LABORA 

Aquest espai, dissenyat per Carme Saurina d'ESTUDI en blau, es troba situat al Refectori (el menjador dels monjos)construït durant la primera ampliació de 1723, del Monestir de Sant Feliu de Guíxols, a l'Empordà. Actualment acull el Museu d'Història de Sant Feliu de Guíxols i l'Espai Carmen Thyssen que acull exposicions temporals de la col·lecció pictòrica de Carmen Thyssen-Bornemisza.

INTRODUCCIÓN - BENEDICTINOS - ORA ET LABORA 

Este espacio, diseñado por Carme Saurina de ESTUDI en blau, se encuentra situado en el Refectorio (el comedor de los monjes)construido durante la primera ampliación de 1723, del Monasterio de Sant Feliu de Guíxols, en el Empordà. Actualmente acoge el Museo de Historia de Sant Feliu de Guíxols y el Espai Carmen Thyssen que acoge exposiciones temporales de la colección pictórica de Carmen Thyssen-Bornemisza.

Aquest monestir va ser fundat per l'ordre de Sant Benet.

La vida monàstica d'aquesta ordre està marcada per un doble ritme: la pregària de lloança a Déu i el treball manual, el qual, a més de dignificar la vida humana i col·laborar amb l'obra creadora de Déu, permet la sostenibilitat econòmica del monestir.

I és precisament aquesta regla de Sant Benet: ORA ET LABORA (PREGÀRIA I TREBALL), juntament amb el vot de pobresa, la que ens ha inspirat tot el projecte.

Este monasterio fue fundado por la Orden de San Benito. 

La vida monástica de esta orden está marcada por un doble ritmo: la plegaria de alabanza a Dios y el Trabajo manual, el cual, además de dignificar la vida humana y colaborar con la obra creadora de Dios, permite la sostenibilidad económica del monasterio. 

Y es precisamente esta regla de San Benito: ORA ET LABORA (Oración y Trabajo), junto con los votos de pobreza, la que nos ha inspirado todo el proyecto.

PROJECTE

Per a ressaltar aquesta dualitat hem diferenciat l'espai en aquests dos conceptes:

- ORA representat per l'espai arquitectònic i on la nostra intervenció ha consistit en despullar-lo, eliminant els elements que se li havien afegit en diverses reformes i deixant les parets blanques i simples com una tela i potenciar-ne la verticalitat i les formes arquitectòniques de l'espai, com són els cinc trams de volta amb els seus capitells i rosetons, mitjançant la llum.

La única llicència decorativa que ens hem permès en aquest espai, ha estat les pintures murals realitzades per Aurelio Cachafeiro. Aquestes s'han unificat per la gama de colors, però sobretot pel tema, totes ens trameten al treball manual relacionat amb els productes de l'hort, tanmateix relacionant-los amb la cuina.

PROYECTO

Para hacer hincapié en esta dualidad hemos diferenciado el espacio en estos dos conceptos:

- ORA representado por el espacio arquitectónico y donde nuestra intervención ha consistido en desnudarlo, despojándolo de los elementos que se le habían añadido en diversas reformas y dejando las paredes blancas y simples como un lienzo y potenciar con luz la verticalidad del espacio y las formas arquitectónicas relevantes como son los arcos con sus capiteles y rosetones.

La única licencia decorativa que nos hemos permitido en este espacio han sido las pinturas murales realizadas por Aurelio Cachafeiro. Éstas se han unificado por la gama de tonos, pero sobretodo por el tema, todas se refieren al trabajo manual relacionado con el producto del huerto y, a su vez, éste relacionado con la cocina.

- LABORA representat en l'espai destinat pròpiament a restaurant. Aquest s'ha concebut com unes caixetes més íntimes i mòbils, que en cap moment es recolzen a les parets (al contrari, deixen un pas entre elles i les parets perimetrals) buscant la sensació de recolliment i separant-les de l'arquitectura monumental. Aquestes caixetes o compartiments es formen a partir de la col·locació en L dels bancs mòbils i enfrontant-los.

Aquests bancs mòbils que permeten diferents distribucions, s'han dissenyat expressament pel lloc. De respatller molt alt, per reforçar la sensació d'intimitat, s'han realitzat en xapa de fusta perforada per poder-los decorar amb labors de punt de creu gegant, amb motius de productes de l'hort combinats amb frases en llatí. Els pufs i catifes de Gan-Rugs acaben de configurar el mobiliari.

Aquesta solució no només s'ha degut a criteris decoratius, sinó també tècnics per eliminar l'eco i la ressonància de l'espai.

- LABORA representado en el espacio destinado propiamente a restaurante. Éste, se ha concebido como unas cajitas más íntimas y móviles, que no tocan las paredes (al contrario dejan un paso entre ellas y las paredes perimetrales) buscando la sensación de recogimiento y separándolas de la arquitectura monumental. Estas cajitas o compartimentos, se forman a partir de la colocación en L de los bancos móviles y enfrentándolos. 

Estos bancos móviles, que permiten distintas distribuciones, se han diseñado expresamente para el lugar. De respaldo muy alto, para reforzar la sensación de intimidad, se han realizado en chapa de madera perforada para poder decorarlos con labores de punto de cruz gigante,de motivos también relacionados con los productos de la huerta, combinados con frases en latín. Los pufs y alfombras, de Gan-Rugs acaban de configurar el mobiliario. 

Esta solución no sólo se ha debido a criterios decorativos, si no también técnicos, para eliminar el eco y la resonancia del espacio.

És precisament en tot el disseny dels acabats on s'ha posat més èmfasi en la idea del treball fet a mà, buscant la senzillesa, evitant la ostentació tant en materials com en el resultat, per mantenir la idea benedictina de pobresa. 

I no només en el mobiliari. En la il·luminació s'ha prescindit de làmpades de fabricació en sèrie i s'han il·luminat les taules amb unes làmpades flexo de pinça agafades als bancs, dissenyades i realitzades expressament per al restaurant, estèticament seguint el mateix criteri de recordar les labors fetes a mà. 

Es precisamente en todo el diseño de los acabados donde se ha puesto énfasis en el trabajo hecho a mano, buscando la sencillez, evitando la ostentación tanto en materiales como en el resultado, para mantener la idea benedictina de pobreza. 

Y no sólo en el mobiliario. En la iluminación se ha prescindido de lámparas de fabricación en serie y se han iluminado las mesas con unas lámparas flexo, cogidas a los bancos, diseñadas y realizadas expresamente para el restaurante, siguiendo estéticamente, el mismo criterio de recordar los labores hechos a mano. 

Així com les làmpades suspeses, realitzades a partir de cassoles, olles i pots de cuina reutilitzats.

Así como las lámparas colgantes, realizadas a partir de cacharrería de cocina reutilizada.

I perquè aquesta és també la filosofia del restaurant El Ginjoler i de la seva xef Carme Picas. La intenció de l'obra ha pretès, en tot moment, reflectir la seva manera d'entendre la cuina, on prima el producte de temporada, però sobretot de proximitat, de petits productors que estimen i són respectuosos amb el producte i el seu treball.

La seva cuina, sense deixar de ser contemporània, li fa escollir la tècnica més adequada per a no desvirtuar el producte, ni despistar al comensal. És bàsic transformar el producte amb respecte, perquè en sigui el protagonista.

Y porque ésta es también la filosofía del restaurante El Ginjoler y de su chef Carme Picas. La intención de la obra ha pretendido, en todo momento, reflejar su manera de entender la cocina, donde prima el producto de temporada, pero sobretodo de proximidad, de pequeños productores amantes y respetuosos con el producto y su trabajo.

Su cocina, sin dejar de ser contemporánea, les hace escoger la técnica más adecuada para no desvirtuar el producto, ni despistar al comensal. Es básico transformar el producto con respeto para que sea el protagonista.